Imatge: «La causa número u de l'odi al comunisme és no saber el que és».

Comunisme sense gulags?

En créixer en societats capitalistes, el més probable és que entengues el comunisme des de la perspectiva de la Guerra Freda. Pot ser que t'imagines llargues cues de pa, estats de vigilància, gulags i ciutats grises de formigó on tothom és pobre, miserable i està controlat pel govern. I l'anarquisme? Probablement només còctels molotov i caos.

Ara combina els dos, «comunisme anarquista» i sona com un contrasentit total. Una contradicció en els termes. Un oxímoron. Però per a moltes radicals de tot el món, el comunisme anarquista no sols és coherent, sinó que és la visió d'una societat lliure, justa i alliberada.

Esta guia ràpida és per a les qui viuen on el realisme capitalista està tan arrelat que imaginar una altra cosa sembla impossible. Però les anarquistes insistixen que un altre món és possible i necessari.

 

En qualsevol cas, què és el comunisme?

Imatge: «L'objectiu és ni més ni menys que una nova societat, en la qual valors proletaris com la comunitat, la solidaritat i l'ajuda mútua substituiran a valors burgesos com l'individualisme, la competència i l'afany de lucre».

Contràriament al que et van ensenyar a l'escola, comunisme no significa «dictadura totalitària on tots són pobres». En el fons, el comunisme és una idea sobre com organitzar la societat sense explotació.

Els principis bàsics del comunisme inclouen:

• La propietat comuna dels mitjans de producció (fàbriques, terres, recursos).
• L'abolició de la societat de classes (ni caps, ni terratinents, ni multimilionaris).
• Un sistema en el qual la producció es basa en la necessitat, no en el benefici.

Això no significa que tothom estiga obligat a portar la mateixa roba o a menjar el mateix. Significa que la gent treballe de manera cooperativa i equitativa, perquè totes tinguen el que necessiten per a viure una vida digna: menjar, vivenda, atenció sanitària, temps per a descansar i llibertat per a participar en les seues comunitats.
També significa que no hi haurà més esclavitud assalariada: no hauràs de vendre el teu treball per a sobreviure.

Aleshores, d'on ve la confusió?
Principalment dels règims dirigits per l'Estat (com l'URSS o la Xina maoista) que s'autodenominaven comunistes mentres construïen estructures autoritàries i burocràtiques. Estos governs mai van abolir les classes, només van substituir als caps capitalistes per buròcrates del partit. Els anarquistes argumenten que això era capitalisme d'estat, no verdader comunisme.

 

Per què les anarquistes són comunistes?

Imatge: «No perseguim la presa del poder, sinó la destrucció de totes les estructures autoritàries».

L'anarquisme és fonamentalment una filosofia política que s'oposa a tota forma de jerarquia injusta, inclosos l'Estat i el capitalisme.

Les comunistes anarquistes creuen que:

• L'Estat no és una ferramenta neutral: existix per a protegir el capital, reprimir a la classe treballadora i mantindre el poder de les elits.
• El capitalisme crea desigualtat, sofriment i alienació: ha de ser desmantellat.
• Les jerarquies en els llocs de treball, les famílies, les escoles i els governs no són naturals ni necessàries; poden i deuen ser substituïdes per estructures horitzontals i cooperatives.

Així que quan les anarquistes diuen que són comunistes, no volen dir que vulguen un nou govern al comandament. Volen dir que volen abolir per complet els sistemes de dominació.

L'objectiu és una societat sense coacció ni explotació, en la qual les persones s'associen lliurement, produïsquen en benefici mutu i es cuiden unes a les altres sense necessitat de governs, policies, caps o fronteres que mantinguen les coses «en orde».

 

En què es diferencia açò del que tu creus que és el comunisme?

Imatge: «L'Estat Obrer és el punt final de tot progrés revolucionari; el començament d'una nova esclavitud política».

Les comunistes amb les quals probablement estàs familiaritzada sostenen que per a passar del capitalisme al comunisme, primer es necessita un Estat de transició dirigit per un partit revolucionari —l'avantguarda.

Les anarquistes rebutgen este plantejament per diverses raons:

• Sostenen que els mitjans creen els fins —utilitzar estructures autoritàries no conduirà a una societat lliure.
• L'Estat revolucionari es convertix sovint en una nova classe dominant, com s'ha vist en la Unió Soviètica, la Xina, Cuba i altres llocs.

Les anarquistes estan d'acord amb Marx en moltes coses —especialment en la seua crítica al capitalisme—, però trenquen amb els marxistes quan es tracta de l'Estat. En lloc de prendre el poder, les anarquistes creuen en la destrucció de totes les estructures de poder injustes i en la construcció de comunitats autogestionades i no jeràrquiques des de la base.

 

Propietat privada vs. possessions personals

Imatge: «Només l'abolició dels drets de propietat alliberarà el poble de la falta de vivenda, la fam i la pobresa».

Ací és on molts es confonen. Quan les anarquistes diuen que volen «abolir la propietat», sona com si vingueren per les teues sabatilles i la teua Nintendo Switch.

Però hi ha una distinció crucial:
• La propietat privada és la propietat productiva: terres, fàbriques, botigues, vivendes utilitzades per a obtindre beneficis, sovint mitjançant l'explotació del treball.
• Les possessions personals són les coses que uses cada dia: la teua roba, els teus llibres, la teua guitarra, la teua bicicleta.
Els anarquistes volen abolir la propietat privada. No volem el teu raspall de dents.

Heus ací un exemple:
• Un propietari posseïx deu cases, en cap de les quals viu. Cobra un lloguer, extraient valor dels inquilins que fan tot el treball real. Això és propietat privada.
• Tu posseïxes una casa en la qual vius i una guitarra que toques. Això és propietat personal.

Però, quina motivació hi hauria per a fer qualsevol cosa?

Imatge: «Quan es pose fi al capitalisme i a les relacions socials que actualment ens atrapen, es revelarà plenament la naturalesa cooperativa dels éssers humans».

La ideologia capitalista ensenya que les persones són peresoses i egoistes, i que només treballen si es veuen obligades pel salari o la por al castic.

Però la realitat diu una altra cosa.

La gent sol:

• Ajudar-se mútuament en les catàstrofes.
• Criar als seus fills sense cobrar.
• Treballar com a voluntària en albergs, biblioteques i punts de repartiment d'aliments.
• Organitzar neteges de barris.

No són activitats marginals, són actes quotidians de solidaritat. En el comunisme anarquista, eixe esperit seria la base de la societat.

La motivació no vindria dels guanys personals o la por, sinó de la responsabilitat mútua i la llibertat.

 

No és una utopia?

Sí, i d'això es tracta.

El capitalisme promet «llibertat», però oferix alienació, pobresa, col·lapse climàtic, guerra i brutalitat policial. Només se'n diu «realista» perquè la seua violència està normalitzada.
El comunisme anarquista s'atrevix a somiar amb una mica millor. No una societat perfecta, sinó una basada en la cooperació i no en la coerció.

El comunisme anarquista es construïx des de baix, no es transmet des d'un partit ni s'imposa per decret. Comença quan la gent diu: Podem fer-ho millor, i ho farem.

 

Què significa per a les anarquistes el comunisme?

Significa la llibertat; no sols la llibertat de triar entre Pepsi i Coca-Cola, sinó la llibertat de viure sense por al desnonament, a la fam o a la violència de l'Estat.

Significa la cooperació; no la competitivitat, ni la cultura de l'enrenou, sinó la solidaritat real: «Nosaltres», en lloc de «Jo».

Significa l'abolició del capitalisme i de l'Estat que el sosté.

I significa la creació de noves maneres de viure, relacionar-se i construir juntes.

Imatge: "El possible ja s'ha intentat i ha fracassat… Ara és el moment d'intentar l'impossible".

Per a les qui només han conegut la brutalitat del capitalisme, això pot semblar impossible. Però l'impossible sempre ha sigut el primer pas de l'alliberament.

El comunisme anarquista no oferix respostes fàcils ni plans. Oferix les ferramentes per a derrocar el món que ens asfixia i construir un en el qual puguem viure lliurement.

 

---

Article original en anglès publicat el 2 de maig de 2025 per Wyatt E. Jones:

What Do Anarchists Mean by Communism: An Easy to Understand Guide